Sant tornem-hi

Recuperant aquest bloc, he vist que ja fa tres anys que vaig iniciar-me en el món dels blogs. Primer va ser "Harrison's corner", un recull de totes aquelles teories estúpides que sortien en les hores perdudes al bar de Jaume I; després de gairebé dos anys de posts, vaig cansar-me d'escriure.

Després va arribar aquest, que va néixer per la mateixa raó que reneix. La voluntat d'un professor que veu en els blogs, el youtube i tot aquest món 2.0 un futur pel periodisme. És curiós que professors que superen tots la quarantena (no m'arrisco amb la cinquantena per no pixar fora de test) tinguin més predisposició cap a aquestes eines que no pas nosaltres, venteañeros que hem crescut amb tot aquest món com un fet quotidià (quantes hores davant les finestretes del messenger!).

Aquest cop la culpa és de Toni Esteve, el professor de Taller de TV. Pretén que fem un bloc del tipus quadern de pitàcores sobre el dia a dia. D'entrada vaig pensar "QUINA MANDRA!!", estava cansat dels blogs, i a més fer-lo amb una linia de continguts marcada, predisposició zero.

Després de donar-hi voltes, he decidit anar més enllà del que toca. Tinc 23 anys, estic al sisè curs universitari (4 de polítiques + 2 de periodisme), i aquest és el meu últim trimestre exclusivament com a estudiant. A més, estic en una assignatura de fotografia. A més, ens han canviat d'edifici (al mig del 22@).

Solució: Doncs a la part de TV s'hi sumaran les fotos i algun que altre comentari del nou campus de Ca l'Aranyó...i si al més d'abril segueixo amb ganes doncs perquè no seguir parlant sobre com entrem al món laboral (crisis? what's crisis?!).

Doncs va, som-hi, agafa aire, pensa temes, busca temps i posa't a escriure! SANT TORNEM-HI!